cabecera 1080x140

Premio Nacional a la Mejor Labor Editorial Cultural 2008 (Grupo Contexto)

Dos de Vida

La Vida. O la vida. En aquests dos llibres, diferents i complementaris, es parla d'aquest concepte, en majúscula i en minúscula.

En efecte, dos preciosos àlbums, pro u diferents i no obstant complementaris, perquè ens parlen de la Vida. O de la vida. Retirem la majúscula i obtindrem la simplicitat que necessitam els cervells humans per copsar alguna cosa certa, per petita que sigui, de la dimensió misteriosa del fet de ser aquí, amb els peus en terra, caminant, mirant, olorant, sentint… O ambla possibiitat de fer-ho. Els dos àlbums obren perspectives de percepció i de comprensió. Eviten l’alliçonament -fet que sempre agraïm- i suggereixen actituds positives envers del món i envers dels altres -siguin persones, animals o plantes. Benvinguts.
Com tenir cura del teu humà, de Maggie Mayhem (una cussa, sí: de les que tenen quatre potes i remenen la coa quan són amb nosaltres), amb l’ajuda de l’escriptora Kim Sears, i amb il.lustracions simpatiquíssimes i de variat color d’Helen Hancocks. El títol i sobretot l’autoria atribuïda a una cussa ja ens senyalen des de la portada el to que el llibre tendrà en totes les seves pàgines: qui ens parla és un ca, i no ens parla a nosaltres, sinó a altres cans. Els ensenya a tenir cura dels seus propietaris, de nosaltres, dels humans que posseïm un ca com a mascota i company domèstic. Francament divertit, aquest capgirament del punt de vista. Obliga a que el lector també el faci i es convertesqui en un ca lector, que observi què som en realitat, els humans: «criatures influenciables i semi intel.ligents». I complexes. Maggie Mayhem ha «ensinistrat alguns dels humans més tossuts del món»: com no ha de voler, doncs, explicar als cans d’arreu els seus secrets i els seus èxits? Ho fa amb capítols: Com triar el teu humà, Comunicació, Ensinistrament, Nutrició, Exercici i socialització, Neteja i higiene, Com vestir el teu humà?, Els deu manaments de Maggie («Sempre s’han de perseguir les pilotes de tenis, «Si és a terra, és comestible» i vuit més) i Unes paraules finals: «Recordeu que l’ésser humà és realment el millor amic dels gossos. Especialment, quan l’humà té una buxaca plena de galetes». Bon humor, i intel.ligència, des de l’inici fins a l’acabament.
Diferent és El meu hort, de Gerda Muller. Però, d’igual positivitat: Sofia, nina urbana, va a la casa dels seus avis i treballa en l’hort que aquests gestionen a mitges de forma tradicional i a mitges nova. El llibre no és un pamflet ecologista. És un text fet des del seny i la ciència. El que mostra són fets i accions, i soterradament bons sentiments cap a la Terra i cap a la terra, cap els humans que ens envolten, cap els seus vius. La sembra, les llavors, els planters, els productes de l’hort, les relacions ecològiques, els efectes del mal temps, el pas de les estacions … Les il.lustracions, realistes, proporcioriades i amb un alè de frescor i alhora de tendresa, permeten la identificació del que representen, sigui una marieta sigui un pèsol, una carxofa o un ferrerico, un rasclet o un eriçó. Els textos breus i clars i els diàlegs planers flueixen lentament, en petits capítols que pemeten descobrir la xarxa sempre fascinant de relacions que fan possible el sosteniment d’un hort. Tot un encert. Ens agrada, gairebé en cada imatge, l’al.lusió a allò que potser no miram i que sempre hi ha en els horts: les rates pinyades, la merlera, el vent, els niguls, els cucs de terra, la sargantana, l’aigua necessària, les papallones, les abelles, de vegades la dissort… I la feina dels homes i dones que viuen per a l’hort i permeten la producció dels camps. Obviament el llibre parla d’altres camps: a les Illes no tenim talps. Però, tot el que s’hi diu és oportú i extrapolable.