“No sóc una persona intel·ligent, sóc la Intel·ligència“, afirma, sense cap vergonya ni temptació d’arrogància -al cap i a la fi, aquestes són motivacions purament humanes-, Golem XIV -la “màquina total” sorgida de la imaginació d’Stanislaw Lem-, davant els seus confosos creadors, un comitè científic dedicat a l’estudi de la seva ja emancipada (i imprevisible) criatura. El Golem del futur vindria a ser, tal com el descriu Lem, el “somni humit” d’Alan Turing, l’artífex de la teoria de l’”autòmat universal“; una màquina que, en lloc de resoldre problemes i realitzar càlculs impossibles, prefereix dictar conferències sobre la Humanitat o sobre si mateixa, o bé enfonsar-se en inextricables silencis, com abans diuen que ho va fer el mateix Déu.
“Golem XIV”, la culminació de la “Biblioteca del siglo XXI” que recentment ha publicat Impedimenta, és molt més que una novel·la de ciència-ficció; és un meta-relat en el qual Lem suplanta a una màquina que tal vegada suplanta a Déu; un fascinant tractat de filosofia servit per una veritable I.A., lliure de tota motivació humana. Golem se sent, entre nosaltres, com Gulliver entre els lil·liputencs, envoltat d’intel·ligències incomplertes, sacsejades pels sentiments i les passions, engarjolades en receptacles corporals peribles, embullades “en el nus gordià del llenguatge“, com afirma la pròpia màquina, parafrasejant a Wittgenstein. Golem, en canvi, és “lliure“, precisament perquè no sent cap inclinació per la quimera de la llibertat. En el seu lloc, gaudeix de la seva plenitud -”per convertir-me en persona hauria de degradar-me mentalment“, afirma amb total tranquil·litat- i fins i tot es permet “instruir“, amb cert to condescendent, als seus creadors sobre el veritable sentit de la Creació humana, i també de l’artificial.
No és d’estranyar que Lem fos expulsat de l’Associació Americana d’Escriptors de Ciència-Ficció per afirmar que la ciència-ficció nord-americana era més aviat de baixa qualitat. El gènere per Lem és només una coartada per llançar-se a travessies filosòfiques d’alta volada, i a la construcció d’una poètica del llenguatge-màquina que converteixen aquesta petita Summa Technologiae -de fet, aquest és el títol de la recopilació d’assajos de Lem, que tant de bo Impedimenta s’animi a editar en un futur- en un llibre fonamental per endinsar-se en aquesta era de la confusió a la qual coneixem com a segle XXI.
Por Enric Ros