cabecera 1080x140

Premio Nacional a la Mejor Labor Editorial Cultural 2008 (Grupo Contexto)

«Las siestas de Polly», de Peter Newell

“Las siestas de Polly” són unes tires còmiques publicades entre el 1906 i el 1907 al New York Herald i altres diaris. El seu autor, Peter Newell, es pot considerar un dels fundadors de la historieta nord-americana de principis del segle XX i la seva obra es compara, per temàtica i to, amb obres com “Little Nemo” de Windsor McCay. És tot un privilegi tenir l’oportunitat d’apropar-nos a aquest tira còmica, per la importancia histórica però també per l’emoció que provoquen la candidesa i la imaginació de les seves idees.

Peter Newell era un autor i il·lustrador de prestigi quan el 1906 li sorgeix l’oportunitat de treballar en aquesta tira. En aquells anys de principis del segle XX les tires còmiques han trobat el seu lloc als diaris i gaudeixen de cert èxit. I és en aquest context que situem l’aparició de Las siestas de Polly, on Newell trasllada la seva experiència anterior a un mitjà que estava en desenvolupament.

Polly és una nena que fa la migdiada. Aquesta és la premissa darrera d’aquesta obra, però el més interessant és que cada migdiada de Polly és com un viatge a un món de somnis i estranys éssers que transformen la realitat de la nena. Joguines que es converteixen en gegants i cobren vida, animals que muten i s’uneixen a altres éssers per donar vida a meravelles sorgides d’un món màgic o d’un malson o objectes quotidians que modifiquen la seva funció, aquests són alguns dels elements que apareixen a aquesta obra i trenquen les fronteres entre somni i realitat.

Las siestas de Polly són històries amb un marcat to infantil, desproveïdes de maldat però amb molta imaginació, que busquen jugar amb el lector, les paraules i els dibuixos per construir petites narracions. L’estructura és gairebé sempre la mateixa: veiem a Polly en un situació quotidiana que es va transformant progressivament i deixa de ser real. El viatge acaba amb un ensurt que desperta la nena i descobrim el que ha passat a la realitat mentre la nena somiava. Gairebé sempre és un petit desastre domèstic i el contrapunt humorístic perfecte per tancar la història.

La influència de les obres de Lewis Carroll, Alicia en el País de las Maravillas o A través del espejo, és molt clara i algunes de les escenes copien vivències d’Alicia adaptant-les al context de Polly. Però això no li resta valor a l’obra de Peter Newell perquè l’important en aquest cas és l’elegància a l’hora d’explicar aquests petits contes, la desbordant imaginació que hi trobem i la deliciosa manera de retratar la Polly, una nena completament creïble, que es mira les coses de manera seriosa però innocent i que no dubta en deixar-se portar per la seva creativitat. És fàcil identificar-se amb la protagonista perquè tots somiem (dormits o desperts) i ens embarquem en estranys viatges i és igual de fàcil perdre’s en les il·lustracions de Newell, de traç fi, molt clares i amb colors suaus perfectament recreats.

Las siestas de Polly és un llibre fantàstic però també un objecte de col·leccionista. És un llibre que divertirà als més petits si la lectura s’acompanya de la complicitat d’un adult i també als adults que vulguin recuperar sensacions passades. I és un objecte de col·leccionista per les seves mides (11 x 11 cm) i una enquadernació diferent de l’habitual. Aquesta elecció de format ha obligat Impedimenta a remuntar les tires disposant les vinyetes en seqüència, però és una modificació que, en lloc de trencar la màgia, s’adapta bé a l’evolució de la història.

Por David Fajardo.