En aquest cas Fen ha de resoldre un altres cas de porta tancada. Ambientada en el món de l’òpera, la impossible mort d’un dels integrants d’una companyia que està preparant “Los maestros cantores de Núremberg” de Wagner farà necessària la participació del professor Fen, l’únic capaç d’explicar les estranyes circumstàncies del decés.
Crispin ens demostra de nou el seu domini del gènere amb una novel·la purament de misteri, al voltant d’un cas bastant estàndard, una mort impossible en un habitació tancada. És capaç d’embolicar la història de tal manera que en arribar a les pàgines finals el lector no té massa clar com es resoldrà. Diferents esdeveniments que al principi semblaven secundaris compliquen encara més la narració i al final Crispin fent servir la veu de Fen ens explica tot el que ha passat, ens dona les claus i ens deixa satisfets. L’autor ho té tot pensat i tanca tota la història principal i també les secundàries que va obrint al llarg de la novel·la.
Tal i com passava amb “La juguetería errante”, Crispin planteja la història amb una gran lògica interna, introduint pistes i elements de manera contínua i desenvolupant-los amb paciència. La seva intenció és que tot lligui i que tot tingui relació i serveixi per construir el gran misteri final. El seu estil també està marcat per les contínues referències a obres literàries i en aquest cas a òperes i altres peces musicals. El caràcter erudit de Gervase Fen es trasllada a tota la novel·la, escrita amb un gust exquisit, amb les paraules justes i sense malgastar ni un segon del temps del lector. Tot el que apareix a la història és necessari, important i, en definitiva, és rellevant.
Un aspecte realment interessant de “El canto del cisne” és la capacitat d’Edmund Crispin per crear personatges fascinants, i l’autor sembla ser totalment conscient d’aquest fet per la manera com s’entreté en presentar-los. Les primeres 50 pàgines estan dedicades a la companyia de teatre, a introduir els seus membres i definir les relacions entre ells. Gervase Fen no és important, és només un element referencial i el que realment importa són els veritables protagonistes del drama que està a punt de començar. Crispin aconsegueix que ens interessem per Adam, Elizabeth o Edwin Shorthouse augmentant l’impacte dels esdeveniments que succeiran. Tots els protagonistes de la història estan ben definits i les seves motivacions queden clares a mesura que ens endinsem en el misteri i a l’hora de les explicacions finals.
“El canto del cisne” és una altre exemple del fantàstic treball d’Edmund Crispin, un autor que val la pena conèixer i gaudir. És una sort que Impedimenta segueixi publicant les novel·les d’aquesta sèrie i que ho faci amb una traducció de José C. Vales i una edició que fan justícia a l’original. Recomanable per tot tipus de lectors i en particular pels aficionats a la novel·la clàssica de detectius: aquest títol no pot faltar en les vostres biblioteques.