El poeta Richard Cadogan decideix passar uns dies de vacances a Oxford per escapar una mica de la rutina i quan arriba a la ciutat, es troba amb el cadàver d’una dona a l’interior d’una botiga de joguines. En retornar al lloc dels fets amb la policia, la botiga de joguines ha desaparegut i en el mateix local hi ha una d’ultramarins, i evidentment cap cadàver. Cadogan decideix parlar amb el seu amic Gervase Fen, professor de literatura anglesa i detectiu amateur, que començarà a investigar l’estrany cas de la botiga que ha desaparegut.
Edmund Crispin domina a la perfecció les claus de la novel·la de detectius plantejant una història amb un elevat component de misteri i un punt de màgia i desenvolupant-la a partir d’elements que van obrint interrogants. De principi a fi, la història està ben planificada, amb continus cliffhangers per mantenir l’atenció del lector, amb gran lògica interna i una resolució emocionant i coherent amb el que s’havia plantejat. L’autor inclou moltes escenes d’acció, persecucions, baralles i un espectacular final situat en una fira, que converteixen a la novel·la en un material perfecte per la translació a la petita o gran pantalla. Com a part del seu estil, Crispin afegeix també contínues referències a la literatura (evidenciant la professió principal dels seus protagonistes) i elabora uns diàlegs plens d’humor british que desperten més d’un somriure. És original, per acabar, com trenca la quarta paret fent referència a editors reals o jocs de paraules amb el seu propi nom.
Un altre dels punts forts de La juguetería errante són els personatges, detallats, amb veus diferenciades i representatives del moment i la localització. Gervase Fen és un professor que es dedica a resoldre misteris en el seu temps lliure; és un home metòdic, sempre disposat a ficar-se a la boca del llop, excepcionalment brillant i una mica estrambòtic. Com tot bon detectiu es guarda els seus raonaments fins al final, deixant pistes per a que els altres personatges (i el lector) intentin avançar-se (sense èxit) en la resolució. Richard Cadogan comença la novel·la demanant aventures i el que es trobarà és més del que podrà suportar; insegur i lleugerament més covard, Cadogan és el punt de partida de la història i l’ajudant que tot detectiu ha de tenir. La resta de personatges secundaris van completant el trencaclosques que Crispin ha creat: trobem bons i dolents però tots tenen en comú una certa bogeria que marca el to general de l’obra.
La juguetería errante és una novel·la meravellosa, un clàssic amb majúscules, una d’aquelles obres que ha d’estar obligatòriament a la biblioteca de tot amant de la novel·la anglesa. La traducció de José C. Vales fa justícia a l’original (i el completa amb gran quantitat de notes que milloren l’experiència lectora) i l’edició d’Impedimenta és, com sempre, excel·lent, demostrant que és una de les editorials del nostre país amb millor catàleg i que millor cuiden els seus productes. Ara només resta esperar a que es decideixin a editar noves aventures de Gervase Fen. Una espera que es farà eterna.