Fa anysque Mircen Cartarescu (Bucarest, 1956) sona les travesses del premi Nobel de literatura. Amb permís cie Norman Manea, és el ca ndidat romanès amb més possibilitats a guonyar- Io algun dia, i tot això gràcies a una obra que es ramifica en vers i prosa-noveI·les, relats, dietaris i assajos- i que ha sigut parcial menttraduïdaa vuitllengües. L’any 201 0 l’editorial madrilenya Impedimenta va apost ar per l’esc ri ptor romanès i en va publicar El ruletista. Des de ll avors ha donat a conè ixer algunes de les seves obres en prosa més importants: Lulu, Nostalg ia i Las bel/as extranjeras. Ara arriba El Levante, una epopeia heroica i còmica que parteix d’un extens poema de 7.000 versos escrit en plena dictadurade Ceausescu. l Impedimenta prepara, d cara a la primavera de l’any que ve, una antologia en llengua castellana – traduïda per Marian Ochoa de Eribe- que podria tenir també ver sió catalana, feta per Xavier Montoliu, el mat eix tradu ctor que es va encarregar, amb Carina Oproae, de l’exeel·lent antologia de Marin Sorescu Per entre els dies (Lleonard Muntaner, 2013).

Quan va començar a escriure El Levante tenia totjust 30 anys, peròja havia publicat molta poesia.
Tres poemaris. l havia participat en diversos volums col·lectiu s. Em trobava en un momen t en q uè ja m’havia cansat de la poesia normal i em vaig plantejar escriure alguna cosa que sorprengués els meus lectors, i especialment els meus amics. Jo esc ric per a un grup concret d’amics.

Com se li va acudir l’epopeia sobre un poeta, Manoil, que en ple segle XIXcreua el MedÏterrani recordant les glòries de la nació romanesa i els reptes de futur?
Tenia un model al cap, Childe Harold ‘s pilgrimage, de Lord Byron. Volia esc riure alguna cosa molt esbojarrada i d’aventures, que tingués lloc al Mediterrani. Volia parlar de la meravellosa Llum del sol reflectint-se al mar. Però no tenia un pla al cap. Era una broma. Un joc literari sense rumb. I\1entre treballava en el llibre, amb una mà bressolava la mevafiUa,q ue tenia dos anys, i amb l’altra anava fent versos.

Li va acabar sortint un himne de 7.000 versos ple de pirates, invasions, dones boniques i molt d’humor.
M’agrada que ho hagi vist! [riu]. A Romania els críti cs destaq uen l’ enfocament filosòfic i religiós dels me us llibres. Jocrec que el sentit de l’humor hi és sempre, als me us llibres. La ironiaés fonamental, és una manera d’enriquir l’aproximació al món i als personatges.

Els personatges d’El Levante canten sovint a la llibertat. És un llibre que s’adreça frontalment a la llibertat.
De vegades pren la forma d’una sàti ra co ntundent contra la tirania. D’altres és un elogi de la creació poè tica. Lapoesia és la llibertat creativa total.

L’acció passa al segle XIX, amb algun excurs cap enrere i cap endavant.
Volia fer una paràbola en contra de la dictadura que nosaltres vivíem en aquell moment. Situant l’acc ió al segle XIX era més fàcil d’explicar la presó on vivíem els romanesos. El Levante explica una revolució que aconsegueix de rrocar un tirà. Si l’hagués ambientat al present ha uria tingut problemes. A més, el món r omanès del segle XIX era estrany i nos tàlgic, semblant a l’Espanya del XVII, quan Góngora escrivia.

En castellà la seva obra no ens ha arribat per ordre cronològic, però així i tot podem pe rcebre grans diferències entre Nostalgia, Las bellas extranjeras i El Levante.
Odio repetir-me. Quan he acabat alguna cosa m’agrada ex plorar un al tre estil. He provat tots els gèneres me nys el teatre. El que unifica tot el que faig és que en essència sóc poeta. Les meves novel’les són poemes enorln es.! qUêm dic poemes novull dir que hi sigui líri c: la poesia és una manera de veure les coses.

La versió que ara llegim del llibre és diferent de la que es va publicar el 1990.
En vers faig referències constants a a utors i obres romaneses. Un exemple: en un dels poemes explico la Uegenda d’un llop que és una versió còmica d’un poema de Grigore Alexandrescu. Un roma nès que hagi llegit una mica hi reconeixerà de seguida l’espe rit paròdic. Fa dos anys em vaig decidir a reescri ure el llibre en prosa. Em va ig trair parcialment a mi mateix per poder ser traduït a altres llengües.

¿Continua pensant que la feina d’un escriptor és demostrar que «la vida interior existeix»?
Sí. És una idea de Novalis, el gran poeta romàntic, la descripció total del món és impossible, l’únic canú vàlid és aprofundir en un mateix. La literatura és treballar el punt de vista personal i intransferible.

Però aquesta literatura sovint no dóna per viure.
L’escriptor noés un professional de l’ escriptura. Hi ha un conte de J.D. Salinger on això queda exemplificat. Dos germans van a la guerra i un d’ells, quan ha d’escriure quina és la seva oc upació, posa: «escriptor». L’altre germà se’l queda miran t i li diu: «Des de quanl’escriptw’a és una feina?» Més que una feina, l’esc rip tura és una religió. Si no fas un acte de fe en el que escrius no podràs triomfar mai.

L’aposta ferma de l’editorial Impedimenta

• ‘Nostalgia‘: Ell libre està integrat per quatre nouvelles, entre les quals hi ha les celebrades El ruletista – sobre un home que només aconsegueix triomfar en angoixants sessions de ruleta russa – i REM, on una dona de mitjana edat s’enamora d’un estudiant d’instihIt de Bucarest.

• ‘Lulú‘: El protagonista d’aquesta novel·la del 1994 és el Víctor, Ull escriptor que viu ohsessionatperla Lulu, un dels companys d’institut que, disfressat de dona i aprofitant la festa de c1ausura d’un caJt1pament d’estiu, l’obliga a mantenirhi contacte sexual.

• ‘Las bellas extranjeras‘: Publicat el 2010 en rOlllanès, el volum inclou tres narracions llargues. Ell dues d’elles radiografia les misèries del món literari, i en la inicial s’aproxima a la paranoia terrorista post lI-S a través de l’experiència de rebre un misteriós sobre vingut de Dinmnarca.

Por Jordi Nopca