cabecera 1080x140

Premio Nacional a la Mejor Labor Editorial Cultural 2008 (Grupo Contexto)

Mons que canvien i que podem fer canviar: lectures per a totes les edats

El nostre món canvia. A vegades som nosaltres qui el transformem. Des dels contes de Torben Kuhlman fins a l'última obra de Josep Fontana, aquest recull de llibres anima a crear el món que voldríem.

El nostre món canvia, tot i que a vegades triguem a ser-ne conscients, i sense que nosaltres en moltes ocasions fem gaire cosa per tal que així sigui. Però hi ha d’altres ocasions que nosaltres el fem canviar. Des dels contes de Torben Kuhlman fins a l’última obra de Josep Fontana, aquest recull de llibres anima a transformar el nostre entorn.

Deixem de pensar que som persones petites i insignificants i trobem forces i companyia per provar de crear el món que voldríem. És el que li passa a un petit ratolí que aconsegueix arribar on ningú havia estat abans, a la Lluna. Torna Torben Kuhlmann i recupera la història explicada ja fa uns anys a Linbergh del ratolí que va creuar l’Atlàntic. Ara a Armstrong (Juventud) coneixem la història del ratolí que vol anar a l’espai. El nou llibre de Kuhlmann arriba amb el seu segell inconfusible en una dosi augmentada. Ens aporta una obra que uneix fantasia, il·lustracions que fan somiar i coneixement per a que tothom a casa pugui acompanyar l’agosarat viatge d’aquest ratolí. Un viatge que canviarà el nostre món, el nostre univers. Farà que no sigui tan gran i desconegut. Ara el coneixem una mica millor, ja sabem que la lluna no és de formatge, i hem demostrat el que som capaços de fer.

Un altre món que canvia, que en bona part desapareix, és aquell en el que els llops i llobes podien viure sense ser morts pels homes. A Los lobos de Currumpaw de William Grill (Impedimenta) se’ns explica la història real d’un caçador que es va voler enfrontar a un llop que amb la seva manada preocupava a Currumpaw (Nou Mèxic). L’arribada dels essers humans i les seves maneres d’ocupar el territori feien que els animals tinguessin dificultats per trobar aliment i va sorgir el conflicte. L’ésser humà havia ocupat un espai on havien viscut i la competència pels recursos va portar a voler acabar amb els llops i les llobes. Els dibuixos de de Grill ens fan recordar l seva obra dedicada al viatge de Shackleton que ja ens va relatar. La història d’aquest caçador, Ernest Thompson Seton (1860-1946) i del llop que volia caçar, a qui anomenaven Llop o Rei Llop, és la història de la pèrdua d’un món i la presa de consciència que despertarà en algú que passarà a actuar per evitar que el món canviï en accés. Seton serà fundadors del Woodcraft Indians (Guardians Indis del Bosc), moviment juvenil basat en els coneixements i les idees dels indis) i posteriorment un dels impulsors dels Boy Scouts als Estats Units d’Amèrica.

Els Estats Units dels Gran Llacs són el territori pel que va viatjar Alexis de Tocqueville l’estiu de 1831 i el seu amic Gustave de Beaumont. Tocqueville havia viatjat des de França per conèixer un món que estava naixent i volia saber com organitzaven allò al que ell es dedicava, la justícia. De tornada a França va publica un llibre dedicat al sistema penitenciari als Estats Units i la seva aplicació a França i l’obra que el va fer molt reconegut com a pensador polític La democràcia a Amèrica (1835). Un llibre menys conegut és Quinze dies en el desert americà i Kévin Bazot l’ha adaptat al còmic seguint la llarga tradició de la bande dessinée francesa a Toqueville. Hacia un nuevo mundo (Ponent Món). Bazot ens fa viure la recerca de Tocqueville per trobar la població originària dels Estats Units i veurem com el seu món està desapareixent, com el dels llops i les llobes. Veurem a través dels ulls d’aquest curiós viatger francès els darrers boscos verges on petites comunitats índies que encara no han quedat condicionades o dominades per la població blanca que està colonitzant les terres que habiten. La població blanca en massa ocasions les enganya i s’aprofita elles. Les persones índies no estan acostumades a viure com és fa a la nova societat i no sempre s’hi podran acostumar sense que això els signifiqui problemes. Tocqueville en el seu viatge troba un món que neix i un altre que mor.

La França de Tocqueville també està canviant. Les idees liberals s’estenen, la nova burgesia va en augment. També el malestar dels sectors més populars de la societat i que pateixen una opressió de la que algunes persones lluiten per alliberar-se. És el cas de la Louise Michel, una de les dones més presents en la memòria popular francesa pel seu protagonisme en l’aixecament popular contra les autoritats prussianes i franceses que va tenir lloc durant la guerra franco-prussiana el 1871. A La Virgen Roja (La Cúpula) de Mary M. Talbot i Bryan Talbot. La seva novel·la gràfica ens explica la seva vida a partir dels records de tres dones que la van conèixer en diferents moments. Mary i Bryan Talbot i tornen a una obra centrada en la mobilització social, i amb una dona com a protagonista, com ho va ser Sally Heathcote. Sufragista. En aquella obra que també ens va captivar, però, Heathcote era un personatge de ficció que es movia en el món històric de les sufragistes que lluitaven pels seus drets. Ara, com en aquell cas, ens presenten una obra que és molt més que dibuix i guió; aporta una part documental que ens permet conèixer amb més detall i precisió aquells fets i aquella època. S’agraeix que l’obra no es quedi només en la faceta més coneguda de Michel i es fixi en altres episodis de la seva vida que ens permeten veure la persistència de la seva lluita al llarg de la seva vida. Va viure i lluitar amb les classes populars de París, amb les comunitats indígenes dominades per França a Nova Caledònia o amb la població àrab dominada a Algèria. També cal destacar l’esforç per presentar-nos una època plena de literatura, pensament polític i invents que busquen construir nous mons. Nous mons que poden sorgir d’innovacions tècniques com l’aviació capaç de fer llargs viatges o d’innovacions socials que facin possibles societats sense explotació on la llibertat sorgeixi del pensament propi de les persones i de la garantia de les seves necessitats i els seus drets.

La Comuna de París i va durar molt poc, la repressió va acabar amb ella i amb moltes de les persones que li van voler donar vida. Aquell món va tenir una vida molt efímera. Però la seva memòria i el seu anhel viu en moltes persones, aquelles que busquen crear utopies reals i concretes. Una altra dona que va contribuir a pensar i fer la Comuna va ser André Léo i Virus ha publicat La guerra social. Un llibre que incorpora un text seu molt unit a l’experiència de la Comuna, que ella va criticar quan va considerar necessari, i un estudi sobre la seva vida i obra signat per Fernanda Gastaldello. Léo, com Michel, destaquen per ser dones que van unir la lluita social com a classe explotada i la feminista, per l’opressió que patien en el conjunt de la societat i també a la seva pròpia classe. El llibre dedicat a Louise Michel incorpora una escena del seu enterrament on hi ha crits a favor de la revolució russa de 1905 que es barregen amb el record de la revolució francesa de 1789. Estava a punt d’arribar la revolució que ha marcat el segle XX, la que succeí a Rússia el 1917. Allà una altra dona diria que no hi podia haver revolució socialista sense alliberament de les dones. Va ser Alexandra Kollontai, de qui ara El Viejo Topo publica un recull de materials sota el títol de Mujer y lucha de clases. Kollotani no serà una guanyadora de la revolució, però conservarà la vida, es convertirà en la primera dona ambaixadora i fa perviure idees socialistes que no es van materialitzar en aquella experiència.

La revolució russa de 1917 va canviar el món, potser no com moltes persones que la van impulsar o defensar haurien volgut. I cal pensar críticament sempre aquests processos encara que ens els puguem sentir propers. Així ho fa Josep Fontana a El siglo de la revolución. Una historia del mundo desde 1914 (Crítica) i ens explica com la revolució ha marcat el segle XX. Va canviar la seva societat i totes les altres d’una manera o altra. La por a la revolució, per exemple, va fer possibles determinades mesures polítiques que segurament no s’haurien donat d’una altra manera. Fontana insisteix en dues aportacions que han canviat la vida de moltes persones de societats no comunistes durant el que a vegades es denomina els trenta gloriosos (1945-1975). Primer, una fiscalitat amb impostos alts i progressius que buscava mantenir un sistema de redistribució de la riquesa d’acord amb el principi de justícia de qui més té ha d’aportar més per poder mantenir una societat que garanteixi drets i oportunitats. Segon, el reconeixement del moviment obrer, a partir dels sindicats, en la negociació col·lectiva de les condicions laborals. Dues aportacions que des de fa anys estan en crisis i això comporta una dificultat creixent per la redistribució de la riquesa i aconseguir les condicions laborals desitjables. Però aquest món no té perquè acabar, dependrà del que vulguin fer homes i dones de la societat d’avui.

Acabem amb un conte infantil, com hem començat. Un conte per a infants de totes les edats. Capital d’Alfonso Cruz (Juventud). El nostre món canvia quan coneixem què hi ha darrera d’aquell bonic porquet que fem o hem fet servir de guardiola. Un conte sense paraules, amb l’il·lustracions universals que ens presenten el món més enllà del país on vivim. Un món que sempre hem de pensar si acceptem que ens canviï i si volem provar de canviar-lo.

RACONS DE PENSAR