La bibliotecària Anabel Ramos presenta ‘Raspallar el gat’ de Jane Campbell, un recull de relats que trenca els estereotips sobre la vellesa i reivindica els desitjos
La bibliotecària de la Biblioteca Pública de Lleida, Anabel Ramos, ha presentat al programa ‘Herrera a COPE Lleida‘ amb Ricard Alvarez una sorprenent recomanació literària: ‘Raspallar el gat‘ de Jane Campbell. Ramos ha qualificat el llibre com «una descoberta», un recull de relats que va arribar a les seves mans per una recomanació a Instagram i que l’ha captivat per complet.
El primer que li va cridar l’atenció va ser el títol, ‘Raspallar el gat‘, que la va «engantxar» i li va generar curiositat. Tot i que no coneixia l’autora, va decidir donar-li una oportunitat i, en trobar-lo a la biblioteca, va descobrir una coberta que descriu com a «espectacular»: «és una fotografia d’una senyora molt gran, d’anys, i molt enjoiada, maquillada i divina«.
Una autora revelació de 80 anys
L’autora, Jane Campbell, ha estat una autèntica «revelació en l’escriptura recent anglesa», segons Ramos. Nascuda el 1942, Campbell ha viscut a Anglaterra i Zàmbia i s’ha dedicat professionalment a la psicologia. La seva incursió en la literatura ha estat tardana, però amb un èxit notable.
Amb 75 anys, Campbell va decidir publicar el seu primer relat, titulat precisament ‘Raspallar el gat‘, en una revista. L’editora, impressionada, la va animar a continuar escrivint, i d’aquí va néixer la col·lecció de relats que es va publicar finalment el 2022, prenent el títol d’aquella primera història.
Dones grans que trenquen motlles
El fil conductor de tots els relats són les protagonistes: «dones molt grans«, de més de 70 i 80 anys. Ramos explica que el llibre desafia la imatge que la societat té de la gent gran, presentant dones que estan lluny de ser invisibles o passives.
De fet, la mateixa autora ho deixa clar en la introducció del llibre, un passatge que Ramos va llegir durant el programa: «Si les dones grans fossin realment les criatures asexuades, anodines, desapassionades, atontades, dòcils i acovardides que la societat voldria que fossin, aquests relats podrien considerar-se falsos, a més de transgressors». La bibliotecària ha destacat que el llibre vol trencar amb la idea d’oblidar que les persones grans «tenen sentiments i desitjos».
Els contes exploren temes com «l’humor, l’amistat entre les dones, la llibertat i el cos«, i com aquest canvia amb el pas del temps. La varietat és una de les seves característiques, amb històries que repassen la vida de les protagonistes i d’altres que se centren en el seu dia a dia actual, incloent-hi un relat amb un «toc futurista» on apareix un robot.Ramos ha insistit que el llibre és una «evidència molt clara» que no s’ha d’arraconar la gent gran ni treure’ls «els sentiments, els desitjos o les il·lusions». Com ella mateixa afirma, «les persones grans conten moltes coses, les mateixes que quan tenies 50 o 30».
Un llibre per a tots els públics
La bibliotecària ha aclarit que no és un llibre exclusiu per a una franja d’edat concreta, sinó per a qualsevol persona a qui interessin els relats. A més, en ser un recull de 13 relats curts, és una lectura ideal per a aquells que tenen poc temps. El llibre està disponible a la xarxa de biblioteques públiques.