Amb un humor fi angles d’aquells que no deixen a ningú indiferent, irònic, satíric, burlesc i fins i tot agredolç que combina a la perfecció amb el retratisme pur i dur d’una societat anglesa venuda a tota Europa com la crem de la crem de l’aristocràcia i de l’alta societat, l’autor ens presenta la Emmeline Llucas o el que és el mateix, Lucía pels amics, amb tots els seus satèl·lits burgesos.
La Lucía viu a Riseholme, on és considerada la reina de l’alta societat local, fins que apareix una contrincant capaç, i amb moltes ganes, de prendre-li el seu tro. Aquesta cara nova és l’Olga Braceley, una cantant d’òpera sense escrúpols.
La Lucía s’envoltarà dels seus fidels amics, d’una banda en Georgie Pillson, un amant del petit point i xafarder a més no poder. Un personatge encantador, capaç d’entabanar al més sentit. D’altra banda la Lucia farà servir les virtuts de la seva veïna, que no amiga, Daisy Quantock, la qual està una mica anada i que adquireix un «guru» nadiu de l’Índia aficionat a les begudes espirituoses d’alta graduació i que introdueix a la comarca la febre pel Ioga.
Un tríptic de personatges que no deixen punt sense embastar, ni xafarderia sense fer-ne mala sang.
Qui pensi que els rics estan de tornada de tot, que les classes socials imposen educació o que la gent “bé” juga en una altre lliga, s’equivoca. Són tant xafarders com qualsevol altre, son punyents, tenen mala llet i les seves llengües sense ossos en trenquen de molt grossos.
Però s’ha de reconèixer que l’autor els fa adorables, en el fons tots tenim una petita vena satírica i irònica. Ara jo també sóc una fan de la Lucía. Una personalitat fora d’un temps i un espai concret que mostra una gran intel·ligència

Àngela Sánchez

Sembla mentida com els capítols es fan curts, el temps et passa volant i quan et vols adonar tens un somriure discret a la cara. Realment és una novel·la britànica sobre els britànics, uns personatges sense el maquillatge rosa d’altres autors com Jane Austen.
Inspiradora d’una famosa sèrie de la BBC, Reina Llúcia és la primera de la mítica sèrie de novel·les de “Mapp i Lucía”. La sèrie consisteix en sis novel·les, Reina Lucía (1920), Miss Mapp (1922), Lucia in London (1927), Mapp and Lucia (1931), Lucia’s Progress (1935) i Trouble for Lucia (1939), a més de dues històries curtes, «The Male impersonator», que tradicionalment apareix com apèndix a la novel·la Miss Mapp, i «Desire Residences».
Us ben asseguro que intentaré trobar la resta de la saga.

E. F. Benson, Va néixer a Berkshire, l’any 1867 i ve deixar aquest món a Londres, l’any 1940. Va ser fill del director d’escola, i més tard arquebisbe de Canterbury, Edward White Benson, i de Mary Sidgwick Benson («Minnie»), descrita per William Gladstone com «la dona més brillant d’Europa».

A la mort del seu marit, Minnie formaria un «matrimoni de Boston» amb Lucy Tait, filla de l’anterior Arquebisbe de Canterbury. Benson va ser germà d’una estirp d’escriptors: A. C. Benson, Robert Hugh Benson i Margaret Benson, que a més va ser egiptòloga. S’afirma que els tres germans eren homosexuals, inclòs E. F. Benson, de fet, cap d’ells es va casar. Va tenir dos germans que van morir joves. En la seva joventut, E. F. Benson va ser un excel·lent atleta i va representar a Anglaterra en diversos campionats internacionals en la modalitat de patinatge artístic. Així mateix, va ser un precoç i prolífic escriptor, i publicar el seu primer llibre quan encara era un estudiant. Encara que a ell li agradava considerar-se un escriptor de relats de terror, avui és conegut principalment per la seva famosíssima sèrie de novel·les protagonitzades per les dues heroïnes de la molt british burgesia rural, Elizabeth Mapp i Emmeline «Lucía» Lluc, Mapp i Lucía, que va escriure ja a edat força avançada i que constitueixen un dels exemples més notables de comèdia social anglesa de la primera part del segle XX.

Benson, com tot escriptor victorià, és molt conegut també per les seves històries de fantasmes, les quals apareixen freqüentment en antologies del gènere. En elles, Benson evita els típics escenaris gòtics, buscant àmbits més quotidians.