Guy Grand és un milionari excèntric que dedica la seva vida a guanyar diners i a gastar-los amb la mateixa rapidesa. Té un objectiu clar: portar el desordre a la societat, ser una mena de flautista de Hamelin que fa ballar als homes i a les dones al ritme de la seva particular cançó, tocada en aquest cas amb bitllets de dòlar.
Terry Southern, escriptor i guionista d’èxit, va ser un dels precursors de la generació beat i un representant clar del moviment contracultural. El cristiano mágico és una bona mostra del seu talent per representar de la manera més sarcàstica possible el “American Way of Life”. Southern retrata una societat embrutida, que es mou a cop de talonari, a força de ficar bitllets en les butxaques de la gent, incapaç de demostrar cap tipus d’esperit crític ni de força per parar aquest engranatge. Grand és una versió exagerada i extrema del ric que es creu que domina el món, que fa i desfà al seu gust sense preocupar-se de les conseqüències, perquè la seva fortuna és més que suficient per resoldre tots els problemes. L’afilada ploma de Southern ho critica tot: Grand i els multimilionaris que controlen l’economia i el món, les diferents classes socials que d’una manera o altra formen part, observen amb diversió i nodreixen aquest engranatge infernal o les autoritats que modifiquen ordenances i amaguen delictes a canvi de generoses i desinteressades donacions. L’Amèrica que retrata l’autor és tan vigent i tan propera que a estones fa por riure amb les històries que ens explica i que s’acaben resseguint amb un punt d’espant.
El llibre s’estructura com un conjunt d’anècdotes que expliquen els plans cada cop més hilarants de Grand. La cohesió a aquest conjunt de breus narracions independents la dona el relat d’una vetllada a la casa familiar amb les dues ties del protagonista i una amiga de la família. Els seus comentaris i les breus històries que s’expliquen suposen un retrat encertat i irònic de la classe més xic i victoriana de la societat i funcionen a la perfecció com a interludi entre les diferents gestes de Guy Grand. Southern té un estil concís, poc donat a l’excés descriptiu i planteja les situacions amb la mateixa velocitat i agilitat amb que les resol. No en sobra ni una coma i, tenint en compte la complicació d’algun dels plans de Grand, sorprèn que no en falti cap, però l’autor és molt hàbil i narra d’una manera molt visual i dinàmica.
Les breus 150 pàgines del llibre són més que suficients per passar una bona estona, per horroritzar-se amb la societat d’aquella (i d’aquesta) època i per somriure amb algunes de les ocurrències de Grand. El cristiano mágico és un llibre que es llegeix ràpid, que diverteix però que conté un missatge vigent i dur que val la pena retenir en la memòria.
Por David Fajardo