L’editorial Impedimenta ens apropa aquesta original obra de la investigadora, traductora i professora Daria Galateria, delectant-nos, com ja és costum, amb l’elegància de les seves edicions. La traducció, un dels últims treballs del desaparegut Félix Romeo, transmet amb precisió el dinamisme que l’autora imprimeix al text.
El punt de partida de Galateria sembla la síntesi i l’agilitat narrativa. Cadascun dels capítols del llibre –dedicat a un escriptor en concret–, gaudeix d’un ritme propi, adequat a la personalitat que retracta; un exercici d’estil que demostra una tasca d’investigació feta en profunditat.
Sorprenen les vides que es podrien emmarcar dins del gènere d’aventures com ara la de Jack London. Fart de l’explotació que patia treballant a una fàbrica va decidir que alguns negocis considerats il·legals (com el robatori d’ostres al port) eren opcions més dignes que suportar els abusos de la fàbrica. Més tard, acabaria caçant foques al Japó per concloure que el treball manual “está falto de dignidad y no es nada rentable”, propiciant la seva tornada als estudis. La vida de Maxim Gorki també va estar marcada per les feines esgotadores que va haver d’exercir, fet que li feia plantejar-se per què a les novel·les franceses que ell llegia cap dels seus protagonistes treballava.
Dins dels escriptors que van dedicar la seva vida a feines burocràtiques o administratives trobem el cas de Franz Kafka, qui de jove somiava amb la possibilitat que el destinessin a un país llunyà per ampliar la seva visió del món, però que, pràcticament, va viure turmentat pel tedi del seu ofici de funcionari. Considerava la seva feina com un obstacle per la vida i l’escriptura: “a las dos se acaba el trabajo y sólo entonces Kafka puede disfrutar de su vida”. Aquesta sensació de tancament i angoixa, però, subjeu a tota l’obra del txec. L’autor Italo Svevo va intentar apartar l’escriptura de la seva vida. Volia centrar-se en la seva carrera industrial, però la força de la literatura era tan forta per d’ell, que va aprendre violí per evitar que la seva ment ideés històries al seu temps lliure. La coincidència d’Svevo amb James Joyce, però, va ser vital perquè l’escriptor triesté es donés una oportunitat com a tal.
La labor de policia a Birmània de George Orwell, la creació d’un saló de bellesa de Colette, la tasca de seleccionador de personal d’Ottiero Ottieri o la immersió de Lawrence d’Aràbia en la cultura àrab, són només una mostra de les anècdotes que farceixen les vides dels escriptors i que, d’alguna manera, han estat determinants dins la seva obra. Una constant en l’opinió de tots ells és considerar la tasca d’escriptor com la més feixuga de les feines a desenvolupar. Trabajos Forzados, per això, es presenta com un document molt útil per entendre una mica millor la creació literària.