cabecera 1080x140

Premio Nacional a la Mejor Labor Editorial Cultural 2008 (Grupo Contexto)

«Westwood», de Stella Gibbons

Londres, segona Guerra Mundial, una ciutat plena de refugiats on tot i les penúries esdevingudes de la guerra es mantenen els típics i tòpics de les diferències socials i les relacions que s’estableixen entre elles.

Amb aquesta novel·la, “Westwood”, l’autora Stella Gibbons recrea un món que ens recorda als millors protagonistes masculins i femenins de les obres de Jane Austen. Sense oblidar aquell ambient britànic que ens evoca a la memòria paisatges del camp i de la ciutat, els tons més verds enfrontats als tons més grisos.

Tots els amants de les novel·les de Jane Austen trobareu una distracció extra en els personatges de “Westwood”. La nostra protagonista és la Margaret Streggles, de classe benestant, una noia d’ànima trista, amb gustos refinats per la música i la poesia, una mestra d’escola, un còctel entre l’Elisabeth Bennet de ’”Orgull i prejudici”, la Fanny Price de “Mansfield Park” i l’Anne Elliot de “Persuasió”. Podeu trobar similituds amb gairebé tots els personatges, és com una gran festa on s’han barrejat tots els personatges de les obres d’Austen donant lloc a una comèdia d’embolics al gran saló i grans drames i tragèdies al salo de tè.

Com a contrapunt també hi trobareu la millor amiga de la Margaret, la Hilda, una noia esbojarrada que sempre s’ha de sortir amb la seva però que en el fons té un molt bon cor. Amb ella haureu de buscar altres similituds; com a pista us diré que encaixa molt bé a “La abadia de Northanger” o a “Emma”.

Però l’existència de Margaret canvia per complet quan troba per casualitat una cartilla de racionament a Hampstead Heath i, amb ella, tot un món d’intel·lectuals, artistes i aristòcrates, encarnats en la figura del pintor Alex Niland i del seu sogre, el famós i insolent dramaturg Gerard Challis.

Amb molt de tacte descobrirem que s’ha de trencar amb els mites terrenals i la seva adoració, no sempre és bo conèixer els teus ídols: actors, pintors, dramaturgs…, és molt possible que no arribin ni de lluny a ser com creiem que són, transformant un sentiment o un vincle afectiu en desil·lusió i decepció. Mostrant que la devoció del passat és una forma d’anhel i que a partir d’aquest es pot obtenir la felicitat.

A “Westwood” una bona conclusió sobre la vida ens la donarà Lady Challis quan confessa que hi ha persones que necessiten tragèdies per madurar i d’altres Nobles Poders: Bellesa, temps, passat, compassió i rialles. De quins voleu ser vosaltres?

Amb “Westwood” recuperem una novela.l molt recomanable de Stella Gibbons. És dinàmica, apte per a tots els lectors, és com una lleugera brisa en un mes d’estiu o com un pastís de llimona on combinen perfectament el toc àcid amb la dolçor. No us el deixeu perdre.