La novel·la reflecteix temes comuns a la majoria de les obres de Thomas Hardy: un entorn rústic i evocador, una tria equivocada de parella o de matrimoni, l’amor no correspost, la mobilitat de classe social, i un final infeliç a la trama. De la mateixa manera que succeeix amb la majoria de les seves altres obres, el lector acaba sentint-se una mica frustrat enfront la manca d’un final conclusiu de les relacions romàntiques, dels canvis donats per oportunitats de realització personal i la felicitat que sembla esquivar als personatges, cap d’aquests aspectes queden complerts a la fi de la història.
La nostra protagonista és la Grace Melbury, la preciosa i delicada filla d’un pròsper fuster que faria qualsevol cosa per ella, després d’estudiar fora torna al petit poble de la seva infància amb una refinada educació. El seu retrobament amb qui sempre va estar destinat a ser el seu marit, Giles Winterborne, els revela als tot dos que, malgrat tot el que ell pugui estimar-la, no està a l’altura de les seves noves expectatives socials i, en canvi, sí que ho està el nou metge de la regió, l’aristocràtic Edred Fitzpiers, que apareix envoltat de llibres i d’un estrany halo de misteri. La relació que s’estableix entre els tres es veurà esquitxada de malentesos i traïcions, però també d’una devoció i una lleialtat que conduiran a un desenllaç extraordinari.
L’autor s’aproxima als seus personatges dotant-los d’un paisatge on regna el simbolisme d’un pensament molt definit. El vocabulari dels personatges, en la versió original, és un anglès antic i noble que desapareixerà en post de la modernitat, i per descomptat trobareu un gran reflex de l’autor en la presentació del destí.
Una història pessimista, tràgica i melangiosa on els personatges lluiten amb totes les seves forces contra un destí cruel, encara que en breus moments apareix un bri d’esperança sota el que podríem qualificar com una mica de sort, un punt anticlimàtic a la novel·la, un punt que mostra la ironia de la vida en quant aquest bri s’apaga tornant a un destí marcat, un destí fosc i trist.
Aquesta novel·la obrirà els ulls al lector, dotant-lo d’una riquesa visual ofert per les grans descripcions de l’espai, els personatges són molt humans i gens lineals, però el destí… si creieu en ell podreu veure com estén la seva ombra per allà on passa i si no hi creieu veureu que el món està plegat d’equívocs, d’errades, de mals entesos i en definitiva de molta humanitat pessimista.
Si patiu de mal d’amors o de mala sort, potser hauríeu de buscar una novel·la més alegre, però si voleu gaudir d’una molt bona història no obvieu aquest autor de cap manera.
Un consell, no us deixeu perdre el postfaci escrit per Robert Frías, el seu títol ho diu tot: “Quan la imaginació és l’esclava d’una circumstància inalterable”, per a mostra un botó.
Por Núria Sánchez