cabecera 1080x140

Premio Nacional a la Mejor Labor Editorial Cultural 2008 (Grupo Contexto)

«Inocencia», de Penelope Fitzgerald

L’editorial Impedimenta, amb l’acurada traducció i edició a què ens té acostumats, torna a publicar una altra obra de Penelope Fitzgerald. En aquest cas és “Inocencia”, primera novel·la que l’autora escriu allunyant-se com a escenari d’Anglaterra i sense contenir dades autobiogràfiques.

L’acció transcorre a la ciutat de Florència i alguns pobles de la Toscana a meitat de la dècada dels 50. Chiara Ridolfi, descendent d’una família de nobles italians, acaba de sortir de l’internat anglès on ha passat la seva infància i s’enamora del doctor Salvatore Rossi, un neuròleg amb un caràcter esquerp i fill d’un comunista militant.

Hi ha dues parts clarament diferenciades a la novel·la. La primera gira al voltant de com es coneix la parella, de les primeres cites, molt breus abans del casament, i de la ràpida evolució de la relació. La segona se centra més en la vida de la parella i les desavinences conjugals que es van trobant, producte de la diferència de caràcters i també del poc que es coneixen mútuament. Fins que algú de l’entorn decideix fer una acció que canviarà la vida i el destí dels protagonistes. Per sobre d’aquesta trama sempre trobem la llegenda de la Ricordanza, vil·la propietat de la família Ridolfi, que està entre la història, el mite i la ficció publicitària creada per l’Oficina de Turisme.

Cal destacar la informació que Fitzgerald ens dóna de l’entorn sociopolític a Itàlia no només en aquests anys sinó també els anteriors, sempre a partir de flashbacks del doctor Rossi. Destaca la relació del seu pare amb el comunisme a Itàlia, sobretot al voltant de la figura d’Antonio Gramsci, a qui fins i tot arriba a conèixer. I per la part més social queda reflectit l’enfrontament entre dos models contraposats de l’època: els antics aristòcrates sense diners i vinguts a menys (Chiara i la seva família) i els professionals lliberals (el doctor Rossi i els seus col·legues).

Fitzgerald té un estil molt agradable, la seva prosa t’envolta i aconsegueix que et traslladis al lloc, l’entorn i l’època que ella proposa. Sorprèn la facilitat amb què l’autora escriu una novel·la ambientada a Itàlia i com aconsegueix que oblidis el seu origen anglès. Fins i tot introdueix el personatge de Barney, l’amiga de l’internat de Chiara, que té tots els estereotips propis dels anglesos i que és un personatge secundari molt simpàtic i creïble. En canvi, pel meu gust la parella protagonista no està ben desenvolupada, no acabes d’entendre les seves decisions ni et cauen simpàtics, sobretot el doctor.

No és una novel·la recomanada per a lectors que busquin històries trepidants ni comèdies hilarants. “Inocencia” és una comèdia clàssica, en molts moments tràgico-còmica, de l’estil de les comèdies shakespearianes: parella jove no gaire carismàtica que s’enamora i troba problemes que obstaculitzen el seu amor amb una càrrega còmica que recau majoritàriament en algunes situacions absurdes i sobretot en els secundaris (el cosí de Chiara, l’amiga anglesa, la tieta de Chiara…). És una interessant proposta i una bona forma de conèixer literatura anglesa del segle passat no editada anteriorment.

Por Noemí Maya.