Visitants de l’espai exterior, evolució tecnològica, robots o éssers inversemblants són temàtiques i protagonistes d’innumerables relats de la literatura de ciència ficció. Encara que la imaginació no tingui límits, a vegades la repetició d’idees i d’estereotips recurrents banalitzen aquest gènere fins desprestigiar-lo. No sempre cal buscar nous autors que plantegin nous punts de vista, a vegades la solució passa per redescobrir els mestres. Un d’aquests grans escriptors és Stanislaw Lem, autor de Solaris o El astronauta entre d’altres.

Aquest recull són 13 relats entre els que hi ha títols tan atraients com La rata y el laberinto, Moho y oscuridad, Invasión, Ciento treinta y siete segundos o bé el que dóna nom al llibre, Máscara. Cada assaig mostra una situació o un plantejament primari que l’autor s’encarrega de modelar i articular amb precisió, amb una finalitat determinada. És capaç de fer una crítica àcida al comportament humà, caricaturitzar la vida intel·ligent d’una galàxia llunyana o remoure el nostre interior amb aspectes més transcendentals com els sentiments, la vida, la mort, la metamorfosis o transformació de l’ànima i el cos.

Una de les grans virtuts de l’escriptor polonès és la capacitat de posar en escena estats o moments que escapen de la realitat. El llenguatge tècnic i científic que domina a la perfecció, possibilita plantejar conceptes i sensacions mai imaginades. És capaç de fer-nos sentir el buit, l’electricitat, l’infinit, l’energia o l’estat gasós. Aquesta és la veritable literatura de ciència ficció, l’art de transferir allò que s’escapa de la realitat i de la percepció dels sentits mitjançant el llenguatge escrit.

Paral·lelament, els relats de Lem no destaquen només per la innovació temàtica si no que també són exercicis d’abstracció que proposa al lector. Gran part d’aquestes històries tenen com a punt de partida el desconcert, quelcom que escapa de rigidesa conceptual i del raonament habitual, que ens obliga a intensificar l’atenció i a la vegada intentar fer una reconstrucció mental a partir dels elements que intencionadament ens dosifica. El resultat és una vivència literària difícil d’explicar però intensament agradable i reconfortant, una experiència única resultat de la lucidesa i l’habilitat d’aquest geni.

El poder de les narracions d’aquest autor ha fet que algunes de les seves obres s’hagin adaptat a la gran pantalla. L’esforç d’explicar amb imatges aquest univers ha donat fruit a grans obres de culte com Solaris (Andrei Tarkovski 1972) o recentment The Congress (Ari Folman 2013).

En definitiva, es tracta d’una exquisidesa literària plena de curiositats que inquietaran i que no només faran gaudir als assidus de la ciència ficció. Un llibre imprescindible per conèixer un escriptor de culte reconegut com a un dels grans del segle XX, i que pot ser el perfecte aperitiu abans d’abordar altres de les seves obres. També cal fer una menció especial a la meravellosa i cuidada edició realitzada per l’editorial Impedimenta.

Por Juan Pedro Hermosilla.