Normalment, quan publico un post sobre una lectura, acostumo a parlar només del llibre, però aquest cop m’agradaria també fer una referència especial a l’editorial, perquè per diversos motius, han aconseguit connectar d’una manera que d’altres, tot i la innegable qualitat del seu catàleg, encara no han fet.

Parlem d’Impedimenta, doncs. Quan anem a la seva pàgina web, trobem un manifest de les clares intencions que com a segell editorial tenen:

Publicar lo más valioso de la literatura clásica y moderna es nuestra más firme intención, en ediciones que nos satisfagan a nosotros en tanto lectores exigentes. Obras inspiradas por el ideal de calidad que queremos que sea nuestro inconfundible distintivo como editorial.

Aclarir que Impedimenta és una editorial molt jove, creada el 2007 per Enrique Redel. Al meu parer, tenir el valor de crear una editorial que pretén tenir un catàleg format per obres literàries clàssiques en aquests temps, mereix com a mínim una atenció especial. Si a més hi afegim que preparen unes edicions amb un gust impecable en el disseny i la qualitat del paper emprat, tant en la coberta com en les pàgines, ja tenim un parell de motius més.

Així que, des d’aquí, felicitats als responsables del projecte, perquè estic segura que tenen ja, amb només set anys d’existència, l’admiració guanyada de molts professionals del món editorial, crítics, escriptors i altres lectors.

Anem pel llibre que ja toca.

La novel·la pren com a excusa un fet literari que a hores d’ara encara no està resolt. Es tracta de l’existència (encara per demostrar) d’un manuscrit de Shakespeare, una obra que complementaria els Treballs d’Amor Perduts (Love Labour’s Lost, 1595-1596) i que el geni anglès hauria escrit abans de 1598, uns Love Labour’s Won pel qual els entesos en literatura i història serien capaços d’assassinar.

L’escenari físic és l’escola per a nois Castrevenford on el dia abans de l’entrega de diplomes de final de curs, es descobreix la desaparició d’una alumna de l’institut femení proper a l’escola i l’assassinat de dos professors. En aquestes circumstàncies retrobem el personatge de Gervase Fen, un professor d’Oxford que, com Miss Marple, ajudarà la policia a descobrir l’assassí dels dos professors.

La història és terriblement consistent, els fets es van desenvolupant amb una coherència digna d’admiració i els personatges que van apareixent, tot i ser secundaris, tenen un paper rellevant i necessari per arribar a la resolució final del misteri. I si creieu que podria faltar humor, no patiu, que també en trobareu.

I perquè dèia que retrobem el professor Fen? Doncs perquè Impedimenta ja havia publicat dues novel·les més d’Edmund Crispin en les que el personatge principal era Gervase Fen, excèntric com ell sol que acostuma a desplaçar-se per Anglaterra conduint un esportiu vermell al que ha anomenat Lily Christine:

Las manecillas del reloj en la repisa de la chimenea acababan de marcar las cuatro cuando un pequeño coche deportivo rojo entró en el recinto con un estruendo desaforado, dio un frenazo espantoso frente al Davenant i se detuvo entre una nube de polvo. Y de él, saliendo a duras penas descendió Gervase Fen, profesor de Lengua y Literatura inglesa de la Universidad de Oxford.

Així, podeu fer com jo i començar per aquests Trabajos de amor ensangrentados o podeu començar pel principi i triar La juguetería errante o El canto del cisne que Impedimenta ja va publicar el 2011 i 2012, respectivament.

Us deixo l’enllaç al primer capítol, per si voleu fer un tastet.

Por Marta Gil.