cabecera 1080x140

Premio Nacional a la Mejor Labor Editorial Cultural 2008 (Grupo Contexto)

«La filla de Robert Poste», de Stella Gibbons

«Certament, malgrat els seus atacs satírics, l’autora crea un llenguatge singular que representa el món rural i estableix amb aquesta aventura literària, un pèl excèntrica, una acurada obra d’estètica pastoral.»

Stella Gibbons (1902-1989), periodista i escriptora anglesa, va despertar molts recels i suspicàcies quan, amb la seva primera novel·la (havia publicat prèviament un llibre de poesia), va guanyar el Prix Étranger of the Prix Femina-Vie heureuse, l’any 1933.

L’obra de la qual parlem, una sàtira enginyosa, és la famosa Cold Comfort Farm, traduïda al català amb el títol La filla de Robert Poste pel professor Víctor Obiols que l’Editorial Impedimenta va publicar l’any 2012; val a dir que és la primera novel·la en català que forma part del seu encantador catàleg.

Gibbons presentà en el pròleg una carta dirigida a un escriptor imaginari, Anthony Pookworthy, on l’autora manifesta amb ironia les dificultats que va tenir per publicar aquesta obra, Com ja saps, he esmerçat uns deu anys de la meva vida en les tasques insignificants i vulgars de la redacció d’un diari (ho repeteix dues vegades). I abans d’acabar la carta, li demana perdó per haver escrit un llibre “divertit”.

Certament, malgrat els seus atacs satírics, l’autora crea un llenguatge singular que representa el món rural i estableix amb aquesta aventura literària, un pèl excèntrica, una acurada obra d’estètica «pastoral».

El caràcter hilarant de la història és, en efecte, una trama ordida per la llunàtica Flora Poste, una dona gens comuna, que havent quedat orfe als dinou anys –només té assignades cent lliures a l’any per viure- decideix emprendre viatge a Sussex, prop de Londres, a la granja del seus cosins, els (també) peculiars Starkadder. En la novel·la, hi ha, en efecte, molta ironia fina i molta comicitat en algunes descripcions, i la trama dramàtica pot semblar, en algun moment, d’una certa trivialitat. No, no és així.

Només arribar a la granja, la Flora, la filla de Robert Poste, com l’anomenen els seus parents, el primer que vol fer és gestionar amb sentit comú els problemes de Cold Comfort a costa d’intimidacions i burles que, lluny de semblar ofensives, són senzillament grotesques i ridícules. El panorama és desolador. La Flora ho capgirarà tot.

La riquesa del seu llenguatge, Gibbons s’inventa força paraules, no fa més que engrandir l’exploració psicològica que Flora fa de tota la seva família. Amb tot això, entenem que l’autèntica decisió de l’escriptora va ser escriure contra la literatura moralista de l’època.

Val la pena afegir, com a comentari final, que Gibbons va escriure trenta dues novel·les més; ella odiava la publicitat i la política, i va passar els últims trenta anys de la seva vida reclosa a casa seva.

Per Carme Miró