Amb motiu del 30 aniversari de la seva estrena als escenaris del West End londinenc, avui us recomano un clàssic immortal de la literatura universal, El fantasma de l’Òpera, una novel·la de Gaston Leroux publicada el 1910. La seva versatilitat fa que s’hagi adaptat amb èxit en nombroses disciplines i llenguatges, això és el que tenen les bones històries! Jo us presento una adaptació al còmic de Christophe Gaultier publicada a la col·lecció de novel·la gràfica de l’editorial Impedimenta. Una edició exquisida que reuneix en un únic volum el díptic de l’edició francesa.
El fantasma de l’Òpera ens presenta una història d’amor i tragèdia, una història obscura sobre el fantasma que habita a l’Òpera de París, un espectre misteriós que té esfereïts a tot el personal del teatre. L’amor de l’aristòcrata Pierre de Chagny per una de les ballarines de la companyia, la bella Ingrid Daaé, topa amb les forces sobrenaturals, els sortilegis i els estratagemes ordits pel fantasma, l’altre vèrtex d’aquest amor a tres bandes. L’escenari monumental de l’Òpera de Garnier és testimoni de l’amor sincer i pur dels joves versus l’amor tòxic del fantasma. La lluita d’aquests amors suposa una baixada a l’infern, a un univers ocult i lúgubre allunyat de tota realitat coneguda.
La proposta gràfica de Christophe Gaultier s’adequa perfectament a l’essència de la trama amb un dibuix afilat i tenebrós. El traç impetuós i marcat dibuixa rostres que són autèntiques màscares que reflecteixen la por més visceral o la maldat més fonda. Alhora, la paleta fosca i l’excel·lent treball de llums i ombres accentuen l’opressió de l’atmosfera i reforcen el caràcter teatral de la història. El lector percep, a través del dibuix i el color, el terror que traspuen els personatges.
Mireia Martínez