“Editar, com escriure, és córrer una marató en solitari”, afirmava ahir Eugènia Broggi, l’editora de L’Altra Editorial. Broggi va començar la seva aventura editorial fa menys de tres anys però les seves decisions –que a priori podien semblar arriscades– han agradat a lectors i llibreters. Ahir dos dels tres guardons que atorga el Gremi de Llibreters de Catalunya van ser per a llibres publicats per L’Altra Editorial: Manual per a dones de fer feines de Lucia Berlin es va endur el Premi Llibreter a altres literatures i Germà de gel d’Alicia Kopf, el premi de literatura catalana. “Quan confies molt en un llibre, el risc és relatiu”, va assegurar Broggi.
L’editora estava satisfeta per haver guanyat un guardó que no té dotació econòmica i que considera “important, interessant i net”. “Són premis a obres publicades i, per tant, lliures d’interessos comercials o editorials”, apuntava. Els tres llibres premiats són d’autoria femenina. Broggi destacava la mirada de Lucia Berlin: “La veritat que duu a dins em va colpir profundament. Fa bandera de la vulnerabilitat i la fragilitat, i el seu sentit de l’humor i la seva calidesa són excepcionals”, va dir. L’edició en català de Manual de dones de fer feines ja va per la quarta edició i se n’han venut més de 7.000 exemplars, una xifra poc habitual. “Berlin i Kopf ens ensenyen que es pot ser vulnerable i no passa res”, afegeix.
Broggi va llegir la carta d’un dels quatre fills de Lucia Berlin, David. El fill de la novel·lista –morta el 2004– assegurava que moltes de les anècdotes que va viure de petit són la base de les històries que va escriure la seva mare. Berlin podia tardar hores o dècades a escriure un conte. Premis com aquest, deia a la carta, tenen un gust agredolç: “S’exigia molt a ella mateixa sense rebre res a canvi –afirmava–. Sempre deia que només que una persona s’emocionés llegint un dels seus contes se sentiria satisfeta. Al final són milers els que l’han llegit. Mai ens hauríem imaginat que seria publicada –prosseguia el fill–. Era la dona més intel ·ligent i més divertida que he conegut i que coneixeré mai”. Berlin va morir sense que la seva obra fos reconeguda. Publicar-la no va ser fàcil perquè ningú apostava per una autora que només havia escrit contes, que ja era morta i de la qual ningú es recordava.
El llibre de Kopf, Germà de gel, és una exploració, una investigació que va començar amb una instal·lació artística, Articantàrtic, que contenia la següent reflexió: “Què ha portat tants homes a voler conquerir espais immensos en blanc?” L’artista va guanyar el premi Documenta amb aquest llibre, que ella descriu com “una història d’autoconeixement i aventura” i que mai va pensar que podria tenir una sortida comercial. El viatge, publicat per Impedimenta, es va endur el Premi Llibreter al millor àlbum il·lustrat. La seva autora, Francesca Sanna, va explicar que va començar el projecte fa dos anys quan va veure a les notícies l’arribada a Europa dels homes i dones que fugien de la guerra a Síria. “Vaig escoltar moltes històries i l’únic que puc dir és que no oblideu que són persones com nosaltres. No oblideu la vostra humanitat”. Sanna va lamentar que després de dos anys la situació dels refugiats no hagi millorat gens ni mica. El viatge és un àlbum en què predomina el negre, el color de la por i l’angoixa. Explica la història d’una mare que lluita per salvar la seva família de la guerra.
SÍLVIA MARIMON