L’escriptora guadalupeña Maryse Condé, coneguda per obres com Jo, Tituba, la bruixa negra de Salem, revisita el seu passat familiar a Victoire. La mare de la meva mare. En aquest relat, l’autora reconstrueix la vida de la seva àvia materna, Victoire Élodie Quidal, una cuinera criolla de la colònia francesa de Guadalupe, marcada per la seva habilitat culinària i el seu origen mestís en un entorn dominat per la jerarquia colonial.

Condé utilitza elements de la memòria oral i la recerca històrica per donar forma a una narració que, a mig camí entre el testimoni personal i la ficció literària, explora la relació entre identitat, raça i gènere en una societat postcolonial.

L’ambient de Guadalupe al segle XIX

El context en què es desenvolupa la història de Victoire reflecteix les tensions socials i racials que predominaven a Guadalupe després de l’abolició de l’esclavitud. Victoire, descrita com una dona de pell clara però amb dificultats per expressar-se en francès, ocupa una posició singular dins la societat criolla. La seva destresa com a cuinera li obre les portes de cercles influents, tot i que mai no aconsegueix superar del tot les barreres socials imposades per l’herència colonial.

L’obra de Condé retrata aquest entorn com un espai de supervivència i resistència, on la cultura criolla es manifesta en les pràctiques quotidianes, la gastronomia i les relacions familiars. La vida de Victoire es veu condicionada per les estructures de poder de l’època, però també per les dinàmiques internes de la comunitat en què habita.

Entre la memòria i la reconstrucció literària

En Victoire, Condé combina la memòria familiar amb una exploració literària del passat. L’autora, que reconeix la dificultat de reconstruir fidelment els fets, recorre a la ficció per omplir els buits de la història. Aquesta aproximació li permet no només donar veu a una figura sovint invisibilitzada, sinó també reflexionar sobre la naturalesa de la identitat i la influència del llegat colonial en les experiències personals.

L’obra destaca per la seva capacitat de transformar una història íntima en un relat amb implicacions més àmplies, connectant la biografia de Victoire amb les realitats de moltes altres dones criolles de l’època. Així, Condé no només narra la història de la seva àvia, sinó que també ofereix una mirada sobre la societat caribenya i els seus processos de canvi.

L’herència literària de Maryse Condé

Maryse Condé, nascuda a Guadalupe el 1937, va desenvolupar una trajectòria literària marcada per la seva exploració de les relacions postcolonials, la identitat negra i la posició de les dones en la societat caribenya. La seva obra, que inclou títols com Segu, La migració dels cors i El cor que riu, el cor que plora, ha estat àmpliament reconeguda tant en l’àmbit francòfon com a escala internacional.

L’any 2018, Condé va rebre el Premi Nobel Alternatiu de Literatura pel seu treball en la representació del passat colonial i les seves conseqüències en el present. El 2021, se li va concedir el Prix Mondial Cino del Duca per la seva contribució humanística a la cultura. Va morir el 2024 a França, deixant un llegat literari que continua sent objecte d’estudi i admiració.

Amb Victoire. La mare de la meva mare, Maryse Condé construeix un homenatge a la seva àvia i, alhora, un relat que ressona amb les experiències de moltes dones caribenyes. La novel·la esdevé una peça essencial dins la seva producció literària, reafirmant el seu compromís amb la memòria, la història i la identitat.