És una manera lúdica i ben maca de presentar les ciències naturals quan visualitzem amb dibuixos les diferents espècies de vida a la terra. Botanicum és un llibre il·lustrat per Katie Scott i dirigit per Kathy Willis, professora del Reial Jardí Botànic de Kew, un jardí botànic que us he esmentat en dos articles referits a dones que estimen les plantes i a deu plantes importants en els esdeveniments econòmics i vitals del món.
Botanicum comença amb una afirmació contundent: hi ha unes 450.000 plantes classificades. La classificació que mostra el llibre va des de les plantes més senzilles, quant a morfologia, fins a les més belles com les orquídies. Cal parlar també d’aquelles que són paràsites, com el famós vesc de Nadal que agafa l’aigua i els nutrients minerals del vegetal que l’hostatja, però crea la seva pròpia fotosíntesi. Com a planta espectacular tenim la victòria amazònica, una planta gegant amb unes fulles de 2,5 m de diàmetre. Joseph Paxton arribà a fer realitat un somni: les llavors de la victòria amazònica van sobreviure i aconseguí fer créixer la planta a Anglaterra.
Les orquídies són la planta herbàcia amb flors més nombrosa de la Terra. Més de la meitat són epífites, és a dir, plantes aèries, ja que les seves arrels pengen en l’aire. Els grills i els colibrís són els encarregats naturals de la seva pol·linització. Però cal dir que la majoria de les orquídies que veiem no són silvestres.
Els diferents apartats de vegetals porten al final un resum de l’hàbitat natural d’algunes de les plantes que s’hi especifiquen. Així, enfiladisses, flors silvestres, plantes amb bulb o flors cultivades acaben amb un esment a les plantes alpines tot assenyalant que l’herba de Sant Benet, la genciana blava o la prímula longiflora són excel·lents exemples de saber sobreviure a temperatures rigoroses o en terres rocoses. La seva temporada de creixement és curta i tenen normalment un sistema reproductiu d’autopol·linització.
Els boscos més fascinants de la Terra són els tropicals i es troben en tres zones a tot el planeta: Amèrica Central i Amèrica del Sud, Àfrica Central i el sud-est asiàtic. Els arbres més alts són els anomenats «emergents» i entre ells hi ha l’arbre de la nou amazònica, amb 50 m d’alçària.
EDMUND DE KINGSBRIDGE

