cabecera 1080x140
Premio Nacional a la Mejor Labor Editorial Cultural 2008 (Grupo Contexto)
L’última riallada trista de Jim

El debut literari de Kingsley Amis, una de les novel·les més divertides del segle XX (i amb la millor descripció de ressaca de la història), torna a les llibreries

En una carta datada el 4 de novembre de 1967, Martin Amis escriu: «Per al meu distingit pare: un amic meu em va preguntar amb deferència quin dels teus llibres li recomanava. Lucky Jim, vaig respondre jo. El va comprar sense dilació, i una nit vaig entrar a la seva habitació i el vaig trobar vomitant al lavabo, amb llàgrimes a les galtes, recuperant-se d’un accés de riure provocat per aquesta novel·la. Bé pel meu pare».

Amis fill ho explica a la seva autobiografia familiar Experiencia, en què narra, de passada, l’arc sentimental i ideològic del seu progenitor, des dels seus anys estudiantils com a jove aïrat amb vel·leïtats estalinistes a Oxford fins a la seva senectut reaccionària, quan fantasiejava amb fer manetes amb Isabel II i considerava que Superdetective en Hollywood era una obra mestra, mentre que menyspreava novel·les com El lamento de Portnoy.

Quan va publicar el 1954 Lucky Jim, guanyadora del Premi Somerset Maugham, Kingsley Amis encara es podia englobar en aquell grup de novel·listes realistes de postguerra, els angry young men, que van intentar dinamitar la petulància nacional a través d’una narrativa costumista (i en el seu cas còmica) d’aigüera de zinc, futur gris i cel grisós. Anglaterra encara ploriquejava i sanglotava pel seu imperi, conservava intacta com una camisa emmidonada la seva bretxa de classes socials i tenia «tan mal menjar, com bons modals a la taula» (la cita és de Bill Bryson). També mal sexe, ressò d’aquell passat victorià en què fins i tot les cames tornejades de la taula del menjador es tapaven pudorosament amb les estovalles. «Les relacions sexuals van començar al 63/ una mica bastant tard per a mi/ entre el final de la prohibició de Chatterley/ i el primer LP dels Beatles», va escriure Philip Larkin al seu poema Annus Mirabilis.

MIQUI OTERO

Scroll Up