Feia temps que no reia tant amb un llibre i alhora sentia una pena profunda per la família que habita aquesta casa que té una cambra verda al soterrani. En aquest cas la narradora és una mansió gòtica situada als afores de Montreal, habitada pels Delorme. Una gent que té els diners com a religió i que bateja els fills en la fe dels diners, la cobdícia i l’avarícia. L’avi de la família ja fa negoci quan la zona poblada per grangers i ramaders és venuda a una gent que hi vol construir un barri residencial. I així, en mica en mica els diners trastoquen una família fins a límits insospitables. La novel·la arrenca amb la profanació, després d’anys, a la casa i amb una troballa macabra de la mòmia d’una dona amb una totxana a la boca dins d’una càmera socarrimada i amb restes de monedes i de color verd. A partir d’aquí la mansió escriu un relat gòtic, sarcàstic sobre l’emmirallament que produeixen els diners en determinades persones que els converteix en vils i dèspotes. Una crítica mordaç i deliciosament ben escrita del capitalisme ferotge. Una família que veu trontollar el seu tarannà amb l’arribada d’una jove inquilina, la Penny Sterling, que trastoca la pau familiar i desvetlla fins a quin punt els Delorme freguen el ridícul i alhora són malvats i perversos. Un llibre d’edició acuradíssima marca da la casa, Imepdimenta.