Hi ha un gènere cinematogràfic del qual el meu pare és fan: John Wayne, Gary Cooper, Charles Bronson… són noms que van entrar en el meu rànquing de referents de Hollywood gràcies a l’afany cinèfil del meu pare, que encara gaudeix d’aquestes pel·lícules gràcies a les reemissions que en fan alguns canals. Mai abans, però, no havia tingut a les mans un western en paper. I si alguna vegada l’havia imaginat, l’associava a novel·letes fulletonesques.

Sabotear la novela de aventuras y el western literario en plena «era Trump» para hablarnos de la soledad y alteridad del «extraño en tierra extraña». Eso es lo que encontramos en A lo lejos, celebradísimo debut del escritor argentino Hernán Díaz que nos trae Impedimenta. Una epopeya anti-heroica situada en la segunda mitad del siglo XIX, que reescribe los relatos dominantes sobre el desierto, la violencia, la relación del hombre con el entorno natural, y la mística alrededor de la conquista del Oeste.

Con ‘Almas y cuerpos’, va a ser preciso poner el foco, definitivamente, en su condición de escritor católico, sean cuales sean las creencias actuales del autor